Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.441
|
71.
denominacions de Saint Vincent i les Grenadines
Font
Fitxes de l'Optimot
Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Saint Vincent i les Grenadines.
El codi ISO que representa aquest país és VC.
[...]
|
|
72.
Ortografia de 'g' (ge) i 'j' (jota)
Font
Fitxes de l'Optimot
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
|
|
73.
topònims i gentilicis de les Illes Balears
Font
Fitxes de l'Optimot
Formentera: formenterenc -a
Fornalutx: fornalutxenc -a
Inca: inquer -a
Lloret de Vistalegre: llorità -ana
Lloseta: llosetí -ina
Llubí: llubiner -a
Llucmajor: llucmajorer -a
Mallorca: mallorquí -ina
Manacor: manacorí -ina
Mancor de la Vall: mancorí -ina
Maó: maonès -esa
Maria de la Salut: mariando -a
Marratxí [...]
|
|
74.
Separació de mots a final de ratlla / Separació de diftongs i triftongs
Font
Fitxes de l'Optimot
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
|
|
75.
Sigla de associació de mares i pares d'alumnes / Plural de AMPA
Font
Fitxes de l'Optimot
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]
|
|
76.
Separació a final de ratlla de 'tg', 'tj' i 'tx'
Font
Fitxes de l'Optimot
Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor; i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.
[...]
|
|
77.
Règim dels adjectius diferent i distint: diferent de o diferent que?, distint de o distint que?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que.
Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
|
|
78.
Mots amb 'dd', 'cc' i 'gg' / Duplicació de 'd', 'c' i 'g'
Font
Fitxes de l'Optimot
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]
|
|
79.
Separació de mots a final de ratlla / Separació de mots derivats i compostos
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
|
|
80.
Ortografia de la essa sonora: s i z
Font
Fitxes de l'Optimot
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
|
